Llegeixo en un article:
L'oci de cap de setmana, construït com un cultura alternativa fa dues decades, pertany ara al domini econòmic del consum, el que implica grans dificultats a l'hora de proposar qualsevol intervenció institucional que pretengui modificar les característiques d'aquesta activitat social i econòmica.La primera part del paràgraf posa de manifest un, al meu parer, greu problema associat a l'oci juvenil: és l'oci juvenil un dels pilars del sistema econòmic de les societats actuals? Què opineu. Els candidats i les candidates han de contestar obligatòriament per tal que els electors/es en coneguin el seu parer.
La resta particupeu per enriquir el discurs.
2 comentarios:
L'article planteja una primera idea digna de reflexió: el naixement de l'oci de cap de setmana com una cultura alternativa, jo no crec que sigui una cultura alternativa, pot ser, si s'utilitza bé, que tingui reminiscències culturals, però en cap cas és, al meu parer, una forma de cultura.
Amb el que si estic d'acord és amb la idea de que l'oci de cap de setmana avui per avui pertany al domini econòmic del consum i que ningú li pot fer competència, ni les institucions, ni les persones... i si això és així, quan hem perdut els que encara creíem en la persona.
Primer de tot voldria saber que entenem com a oci de cap de setmana. Si entenem que viatjar, anar de copes, anar a restaurants, anar de compres, anar a parcs d’atraccions, gaudir d’una segona residència a la costa o a la muntanya, forma part d’aquest oci de cap de setmana, doncs certament tot això són els pilars actuals de la nostra economia.
En canvi si oci de cap de setmana és organitzar excursions per conèixer i estudiar la natura i tot el que comporta, participar en excavacions arqueològiques o en diferents associacions de voluntaris( ja siguin musicals, literàries, culturals, lúdiques, esportives, d’ajuda a gent desemparada....) aleshores parlem d’una altre cosa.
Per tant i tal com manifesta l’autor de l’escrit, es fa difícil per part de l’administració incidir sobre aquests oci de cap de setmana.
Ens imaginem un administració fent campanya contra els vols barats de Ryanair? Contra els bars i discoteques? Contra els Restaurants? Contra els Parcs d’atraccions? Contra la es segones residències? Contra el consumisme comercial? Això tristament no és possible, ja que a casa nostre, per posar un exemple, som un dels grans venedors de tots aquets serveis de pagament. Per tant el que si que penso que l’administració a d’incidir més en totes aquelles activitats que si que marxen del consumisme frenètic de cap de setmana, com per exemple les que he enumerat en segon terme.
Publicar un comentario